El Mercat Central es vesteix de festa per celebrar els 65 anys god_m3rc4r3us 10 d'agost de 2014

El Mercat Central es vesteix de festa per celebrar els 65 anys

20140807_NP_MCentral_65anysfoto1

 

 

 

 

 

 

 

 

AixĂ­ continua la festa iniciada per Sant Pere, amb el gran pastĂ­s d’aniversari per a 500 persones que culminarĂ  a la tardor amb promocions i diverses activitats per premiar la fidelitat i la compra, perquè l’objectiu dels paradistes del Mercat Central Ă©s compartir l’aniversari amb els clients fins a final d’any.

Aquest estiu comença a fer-se visible la imatge de la campanya «65 Mercat Central. Tots fem Mercat», que destaca la xifra per posar de manifest els 65 anys del Mercat i amb un lema que vol felicitar a tots els que han fet possible l’aniversari i que mantenen viu el Mercat: paradistes, venedors, treballadors, clients, proveĂŻdors, veĂŻns…

Des d’aquesta setmana fins a 50 vĂ­nils omplen el paviment del recinte i criden els vianants a entrar-hi des de tots els accessos, la façana principal del carrer de Sant Joan i per les entrades laterals, dues al carrer de SardĂ  i CailĂ  i dues mĂ©s a President Companys. A mĂ©s, les parades tambĂ© incorporen cartells que recorden l’aniversari.

A partir de l’octubre, la celebraciĂł es farĂ  extensiva als clients i el Mercat repartirĂ  xecs regal per bescanviar a les parades i aixĂ­ premiar la fidelitat i la compra. Tots els detalls de la promociĂł i les activitats previstes es donaran a conèixer a la tardor.

La regidora de PromociĂł Econòmica i mĂ xima responsable dels Mercats de Reus, AlĂ­cia Alegret afirma: «L’aniversari Ă©s una bona ocasiĂł per reconèixer la feina i l’esforç diari els paradistes, aixĂ­ com per refermar l’aposta de futur del govern pels mercats municipals, pel seu potencial comercial. I compartir la celebraciĂł amb tots els clients i la ciutat Ă©s una bona manera de mirar endavant amb l’experiència que atorga la trajectòria de 65 anys.»

 

capcalera_mCentral_65anys

 

 

 

 

 

Com Ă©s el Mercat Central

El Mercat Central de Reus dedica a la venda de producte fresc –fruita i verdura, carn i peix– i al detall prop de 4.000 m2, repartits en un centenar de parades que ara ocupen mĂ©s de 50 negocis. Actualment hi trobem: 7 negocis de fruita i verdura, 11 carnisseries, 13 xarcuteries, 6 peixateries, dues botigues de dietètica, una d’alimentaciĂł ecològica, un celler, una floristeria, dos forns de pa, dos bars, dos supermercats, una sabateria i gavineteria, una tintoreria i un quiosc de l’ONCE. L’aparcament soterrani de les Oques, amb accessos al Mercat, tĂ© capacitat per a 450 places.

Situat al centre de la ciutat i ben comunicat, el Mercat és un espai viu que dos dies a la setmana s’encomana de l’activitat del mercat dels Marxants, que es desplega al seu entorn els dilluns i els dissabtes.

L’edifici, tot i que reformat el 1991 en el marc d’una actuaciĂł urbanĂ­stica que va renovar tota la zona, data de 1949 i Ă©s obra d’Antoni SardĂ , que aleshores era l’arquitecte municipal. Els terrenys on s’aixeca eren la seu del teatre Circ, propietat del CĂ­rcol, i els jardins que l’envoltaven. Inaugurat a principis del segle XX, el teatre Circ era un teatre d’estiu que va mantenir l’activitat fins als anys 30, quan l’Ajuntament va adquirir-lo i el va enderrocar poc desprĂ©s amb l’objectiu d’impulsar la creaciĂł a l’espai d’un nou mercat, modern i higiènic, per a la ciutat.

El primer projecte de l’arquitecte SardĂ  Ă©s dels anys de la RepĂşblica, però el Mercat Central no es va inaugurar fins el dia de Sant Pere de 1949. L’edifici estĂ  considerat una aportaciĂł important al racionalisme modern, una construcciĂł que destaca en un entorn marcat per edificis modernistes de gran valor com la Casa Gasull, obra de LluĂ­s Domènech i Montaner. L’octubre de 2013, l’edifici es va incorporar al d’edificis paradigmĂ tics d’arquitectura moderna de la FundaciĂłn DOCOMOMO IbĂ©rico a travĂ©s del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i el Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España.

 

Breu història del Mercat Central

Des de principis del segle XX, l’Ajuntament de Reus parlava de la construcciĂł d’una nova plaça de mercat. Segons explica Ramon AmigĂł a l’assaig «Les Places del Mercat a la ciutat de Reus» (Edicions del Centre de Lectura, Reus 1999), va costar força posar-se d’acord amb quina havia de ser la ubicaciĂł del nou mercat: a la llista hi trobem espais com la plaça del Baluard, el pati de MirĂł o el Raval de Robuster, entre d’altres.

I la localitzaciĂł actual, un cop enderrocat el Teatre Circ per fer realitat el projecte del nou mercat, tambĂ© va aixecar reaccions en contra. A mĂ©s, l’esclat de la Guerra Civil va aturar el projecte municipal i el Mercat Central no va ser una realitat fins al 1949. Segons AmigĂł, les obres es van encarregar el 1944 a l’empresa PallĂ s i GamandĂ© SA i es van adjudicar per poc mĂ©s de 2,8 milions de pessetes. Amb l’estructura de l’edifici acabada, l’octubre de 1948 s’hi va celebrar la Fira de Mostres.

Es va inaugurar per Sant Pere de 1949 i va començar a funcionar amb el trasllat de tota l’activitat de la plaça del Mercadal, la plaça del Castell i els carrers de l’entorn. Hi havia un espai destinat a la venda al detall –el projecte de l’arquitecte va preveure mĂ©s de 350 llocs per a carn, porc, comestibles, fruita i verdura, aviram i peix– i un altre per a la venda a l’engròs, amb 16 llocs per a majoristes. Justament, el trasllat dels majoristes al Mercat del Camp l’any 1987 va plantejar la modernitzaciĂł de l’interior del Mercat Central desprĂ©s de gairebĂ© 40 anys, sense tocar l’estructura monumental de l’edifici.

Les obres van permetre ampliar els punts de venda, eixamplar els passadissos, reduir el nombre de parades… Una reforma integral de tot l’edifici i l’espai que l’envoltava: la construcciĂł de l’aparcament soterrani de les Oques, la construcciĂł de les dependències municipals a l’edifici i la instal·laciĂł d’una pèrgola de grans dimensions davant de la façana principal. La reforma, inaugurada el 1991, va suposar el renaixement del Mercat Central, que va iniciar una nova etapa marcada per l’ampliaciĂł de l’oferta comercial al detall i la millora integral de l’equipament.